Aunque el café es para todos, la industria del café es un sector masculino. Por las dinámicas sociales del mundo que habitamos, en el café ha sucedido como sucedió en el mundo de la cocina: de ser una tarea ejecutada por mujeres en el ámbito doméstico sin ningún reconocimiento, pasó a ser un trabajo profesionalizado y especializado, un reto para hombres. No obstante, la ventaja del sector ha sido nacer en un mundo y en una época mucho más avanzada en cuestiones de igualdad. Así, aunque si bien es cierto que la mayoría de baristas y tostadores en cafeterías y competiciones son hombres, lo cierto es que en la ya no tan incipiente industria del café de especialidad se han incorporado cada vez más mujeres. En NOMAD, 18 de 39 son mujeres, y no seríamos los mismos sin ellas.
No obstant això, fora dels focus, hi ha una feina invisible de milers de dones a tot el planeta que succeeix als cafedrals. Elles planten, cuiden els cultius, recol·lecten i participen en els processos del cafè, però el seu nom no apareix enlloc. Són part de les famílies que treballen el cafè en el seu origen i és pel seu esforç que podem gaudir d’una tassa perfecta de cafè.
Amb la idea de visibilitzar la feina de les dones cafeteres neix la iniciativa Women and Coffee des d’Asobombo, una associació de productors que posen en valor el seu cafè per poder revertir-ho en pràctiques sostenibles sobre les seves plantacions. A les regions colombianes de Huila, Cauca, Nariño i Tolima, 85 dones productores veuen com el seu cafè es diferencia dels altres per la seva història i per cultivar-se sota els requisits del certificat orgànic que posseeix. A més, Asobombo vetlla perquè la remuneració que reben les productores sigui digna. En col·laboració amb l’exportador de cafè Sucafina, el seu cafè arriba avui a NOMAD per a espresso i filtre.
“La indústria colombiana del cafè els deu molt a les dones”, afirma Alejandra Imbachi, filla d’una de les productores d’Asobombo. “Tenim a Juan Valdés i al professor Yarumo, però cal donar veu a les dones que cultiven el cafè i que tenen la seva història de lluita i supervivència, i que sovint són víctimes del conflicte armat que es lliura a les zones on cultiven”.
Fins avui, la feina d’una dona que cultiva la seva plantació de cafè és molt desgastant: són les caps de la llar, s’encarreguen de l’administració de les seves parcel·les, que tenen una grandària d’entre 1 i 5 hectàrees, i de totes les accions que requereix la producció, des de preparar la terra fins a despolpar i assecar, passant per la contractació del personal, quan hi ha els mitjans possibles.
Asobombo també ha posat el seu millor esforç en millorar la vida de les dones que participen en aquest projecte. En una anàlisi profund de les circumstàncies vitals de cadascuna d’elles, van detectar que patien una manca d’equitat en el nucli familiar; que les seves terres restaven sense aprofitar-se per al cultiu d’aliments, no s’alimentaven equilibradament i depenien excessivament dels supermercats; que moltes d’elles no coneixien bé el cafè que produïen ni com millorar la seva qualitat.
“D’aquesta manera, l’associació va crear espais i dinàmiques perquè les dones poguessin comprendre la importància de la seva feina, van establir pràctiques de seguretat alimentària i de formació en alimentació saludable i van fomentar espais de capacitació per millorar la capacitat productiva de les plantacions de cafè i per augmentar la qualitat dels processos post-cosecha”, explica Jhon Edison Díaz, gerent d’Asobombo. La implementació d’aquestes mesures ha optimitzat tant la feina de les 85 productores de cafè com la vida d’elles i les seves famílies, arribant a un total de 285 persones.
“Els nostres pares volen donar-nos millors opcions de futur per treure’ns de les finques, però, en sortir, veiem que dins de la finca encara hi ha moltes opcions per a nosaltres que ens permetran incrementar la qualitat de vida de la família”, relata Imbachi, que reconeix que l’el relleu generacional és avui molt difícil al camp. “Però la ciutat tampoc és tan fàcil com sembla. Necessitem impactar en les vides dels productors i en la caficultura perquè no hi hagi relleu generacional, sinó una agregació dels fills al negoci familiar. El camp s’està deixant de veure com una càstig: avui és una oportunitat treballar en una plantació de cafè. Veure el teu nom en un sac i que el teu cafè es vengui a un altre país motiva la gent que vol fer-ho bé”.